Sistemes Naturals

El riu Manol

El riu Manol neix prop de Lliurona, al vessant nord de la Tossa d'Espinau. El seu recorregut té uns 40 quilòmetres i la seva conca abasta 15.000 Ha dins els municipis d'Albanyà, Cabanelles, Lladó, Navata, Vilanant, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Ordis, Borrassà, Santa Llogaia d'Alguema, Figueres, Llers, Terrades, Cistella, el Far, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. És l'afluent més important de la Muga i es caracteritza per les fortes secades que pateix a l'estiu i per les abundoses crescudes durant l'època de pluges en rebre les aigües de nombroses rieres.

Al seu pas per Vilafant, el Manol no arriba a eixugar-se mai, mantenint vives nombroses gorgues. La presència permanent d'aigua afavoreix la proliferació d'una important vegetació de ribera que propicia la diversitat faunística.

Les relacions de Vilafant amb el riu

El riu és, sense cap mena de dubte, una part més del nostre patrimoni, un component important de la petita història de cada municipi. Al llarg del temps, els lligams entre els habitants de Vilafant i el riu, han sigut evidents. Les seves aigües eren utilitzades per fer bugada, abeurar les vaques (especialment les de la Gorga d'en Baqué, situada sota el Centre de Cultura i Esbarjo), per netejar les menuderies de la matança del porc, per regar els horts de les seves vores, per a pescar-hi bagres, barbs i anguiles, per a nedar-hi ...
Cal dir però, que aquestes relacions entre el riu i els vilafantencs, no sempre han sigut tranquil·les: ara és quan toca parlar de les conegudes Manolades. Aquest, és el nom que reben les crescudes del riu Manol durant l’ època de pluges. Sovint acostuma a desbordar-se ocasionant inundacions als horts que l'envolten. També en resulten afectades les zones de les Forques i les Closes d'en Clarà. Els aiguats més forts causats pel riu Manol al seu pas per Vilafant, han sigut els següents:

• Octubre de 1421: es va inundar la zona de les Forques on es van enderrocar diverses cases.
• Desembre de 1605: les zones més afectada foren: les Closes d'en Clarà i el Pont del Príncep.
• Març de 1609: un vent huracanat va fer grans destrosses a tota l'arbreda del riu Manol.
• 1776: s'inundaren masies de les Closes d'en Clarà i les Forques. Va morir ofegat molt de bestiar.
• Setembre de 1843: es van negar els camps de les Forques i de les Closes d'en Clarà.
• Desembre de 1861: van morir sis dels vint-i-tres passatgers que viatjaven a la diligència de la Cia. Saladrigas i Toll. L'aiguat els va sorprendre mentre creuaven el riu a la zona del Pont del Príncep on no hi havia pont.
• 1872: es va tornar a inundar la zona esmentada anteriorment, i la premsa de l'època lamentava la manca d'un pont.
• Desembre de 1932: el tren hagué de parar cinc hores al Pont del Príncep, durant les quals s'hagueren de tornar a consolidar les vies del ferrocarril que havien estat somogudes.
• Novembre de 1934: el riu es va emportar els taulons del gual del camí de Borrassà. En aquest lloc no s'hi ha fet cap pont i encara actualment no ofereix seguretat durant les riuades i obliga al desviament de vehicles per anar a Borrassà.
• Febrer de 1944: es van veure afectada les zones properes al Pont del Príncep i els camps de les Forques.
• 1959, 1961, 1962 i 1965: les aigües del Rec Susanna van inundar la Nacional.
• 1970: les aigües del rec Susanna van provocar greus desperfectes a les zones de les Closes d'en Clarà i les Forques.
• Març de 1986: el desbordament del riu Manol ocasiona el tancament de diverses carreteres del voltant de Figueres i Vilafant.
• Novembre de 1999: el riu va arribar fins a mitja carretera del Centre de Cultura i Esbarjo. La riera d'en Serra va cobrir el vial fent un gran riu sota mateix de l'Ajuntament. Hi van haver destrosses a camins, carreteres i marges.
• Abril de 2002: una de les crescudes més espectaculars. Es tallen nombroses carreteres i es produeixen danys materials a la zona de Vilatenim on diversos subterranis i locals comercials queden inundats. A Vilafant crea grans desperfectes a la zona dels horts, especialment als situats abans i després de la carretera de Borrassà, coincidint amb una esbrossada del bosc de ribera, mal feta i poc selectiva. En el moment més culminant, va estar a 1’5 m del pont del’A-7.

El riu Manol, al terme municipal de Vilafant, rep l'aigua de d’un dels seus afluents ( la riera d'en Serra) i és creuat per tres ponts: per la part de ponent hi ha el pont de la carretera d'Olot a la població d'Avinyonet de Puigventós; en el camí de les Forques a Santa Llogaia d’Àlguema hi ha un altre pont construït l'any 1994 i al barri del Pont del Príncep hi ha el pont de la Nacional II, refet l'any 1939.

La vegetació

El municipi de Vilafant, es caracteritza per tenir un entorn natural dominat per l'espai agrícola. Hi abunden els conreus de secà amb plantacions de cereals i oliveres. Les terres de regadiu, ocupen poc espai i es situen al voltant del riu: són els típics horts familiars.
La superfície forestal hi és realment poc representativa. Hi trobem petites taques d'alzinar litoral degradat que ressegueixen les vores del riu Manol en aquelles zones on, degut al pendent, la vegetació de ribera no té la suficient humitat per poder-s'hi desenvolupar. També ocupa espais entre camps i prats creant una mena de mosaic.
Pel que fa al bosc de ribera, s'ha de dir que potencialment ens trobem sota els dominis de la verneda amb consolda. Els vestigis d'aquesta comunitat encara es poden observar en zones on el sòl és una mica alt en relació al nivell de l'aigua i només s'inunden temporalment. Els espais més properes al curs de l'aigua, on el sòl té abundant aigua freàtica i l'exposició a la inundació hi és més o menys freqüent, hi trobem grups de salzes, pollancres, àlbers, freixes i algun om. Cal dir que aquesta darrera espècie, últimament s'ha vist afectada per la grafiosi, una plaga fúngica que ha tingut molta importància a la nostra comarca.
També cal parlar de plantacions de plàtans i de pollancres en alguns punts propers a la riba del riu. Antigament, a l'anomenat paratge de la "Salida", hi havia hagut una gran plantació de pollancres que s'utilitzaven per fer carbó vegetal.
Les vores del riu Manol es caracteritzen per presentar ambients molt diferents amb només uns quants metres de desnivell. Així doncs, prop de les aigües, s'hi distingeix la vegetació herbàcia de llocs humits on domina el color verd tendre dels hidròfits (com el potamogéton i les llenties d'aigua), dels helòfits (com els creixenars, la menta aquàtica i la balca), i dels higròfits (com els joncs i la menta borda). A mesura que ens allunyem de les zones més humides, tot seguint la bardissa que és el sotabosc dominant, arribem a una zona molt més àrida i assolellada, on el color glauc de la jonça i la farigola assoleix tot el protagonisme. Altres espècies com el crespinell (en llocs on el sòl és poc profund) o l'espinavessa (típica de la vora de conreus i camins a la zona de l'Empordà i el Rosselló), completen el paisatge i la gradació cromàtica.
Anteriorment ja s'ha parlat dels dos afluents del riu Manol que passen pel nostre municipi: el rec Susanna i la riera d'en Serra. Tot i que el primer passa gairebé canalitzat i els seus entorns són pràcticament urbans, el segon, es caracteritza per tenir un espai, proper al camí dels Mentiders, on s'hi observa l'alzinar, el garric i la presència de nombrosos roures.

La Fauna

Els dos hàbitats més representatius del municipi són els espais agrícoles i la zona humida lligada al riu Manol. No es pot oblidar, però, el petit mosaic que formen l’alzinar i els prats secs.
A continuació presentem un resum faunístic de vertebrats de probable presència a la zona. El llistat s’ha elaborat a partir de bibliografia, treball de camp i el testimoni de persones properes a la zona:

Zona de conreus, erms i espais oberts

Zona d’alzinar, prats secs i vorades

Zona lligada al curs del riu Manol i als seus marges argilosos

No es pot oblidar que dins el poble veí d’Avinyonet de Puigventós, hi ha l’espai natural dels Estanyols de Mas Margall, formats a partir d’una petita gravera restaurada. De la gestió i el seguiment se n’ocupa la IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura). Cal entendre que aquests indrets d’aigües permanents que ofereix la conca del riu Manol, es converteixen en llocs d’aturada i descans per a molts ocells durant els seus desplaçaments. Això fa que actuïn de lligam entre les diferents zones humides de la comarca.

El Paisatge

Actualment el paisatge que podem contemplar en aquesta zona és el resultat final de: l’activitat humana (camps conreats, camps abandonats, antigues terreres, horts i construccions de tota mena), l’acció erosiva del riu els marges del qual s’han convertit, en algunes zones, en veritables cingles i la dinàmica de successió de la natura que no s’atura i avança incapaç de superar, però algunes barreres imposades. Així doncs, des de 1973 l’autopista A-7 passa pel terme municipal de Vilafant, en algunes zones, molt propera al riu Manol. També està previst el pas del TGV pel municipi, tot i que encara no es sap quin serà el traçat definitiu.
Un element del paisatge que no podem oblidar és Palol Sabaldòria que s’alça a l’esquerra dels acinglerats marges del riu Manol. Es tracta d’un conjunt arqueològic format per restes ibèriques i romanes, i dues edificacions medievals: l’església pre-romànica i el castell. Una altra edificació del conjunt és mas Palol (del SXVI). Actualment tota aquesta zona està en ruïnes i des de 1995 es troba dins un Pla Especial de Protecció aprovat per l’Ajuntament.
Al costat del conjunt esmentat, s’alça la llarga xemeneia de la bòbila d’en Soler, avui totalment abandonada. Fou posada en marxa l’any 1880 i va agrupar tota la producció rajolera de la vila arribant a ser una de les més importants de la província. Actualment encara es poden observar els desnivells del sòl ocasionats per l’extracció d’àrids.
També al costat esquerra del riu Manol, situada a la part de ponent del clos urbà, hi trobem Can Puig Massanet, una gran casa pairal envoltada per jardins construïda l’any 1781 i ampliada el 1878. Al camí de les hortes del Manol, hi ha una alzina i del peu del seu tronc en raja un doll d’aigua fresca que mai no para: es tracta de la Font de Can Massanet. L’alzina, que té uns dos-cents anys de vida, fou declarada Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1991.
Just a l’entrada del poble, i limitant amb la riera d’en Serra hi ha Mas Requesens, un edifici de tipus basilical construït el 1542. Actualment és un restaurant i encara guarda interessants elements arquitectònics gòtico-renaixentistes.
La bellesa més feréstega, però, es troba a les gorgues: la de la Timba (totalment acinglerada), la d’en Baqué (on s’hi observa la polla d’aigua i el blauet), la gorga Blava (d’aigües profundes i misterioses on s’amaguen xucladors i llegendes), la dels Figuerencs (molt utilitzada per a banyar-s’hi),i la de Palol (d’aigües quietes i senyorials com el conjunt monumental que s’hi emmiralla).

La Gestió

Des de l’any 1998, l’Associació Amics del Manol i Palol Salbadòria està treballant per a recuperar de l’oblit aquesta zona de gran interès.
S’ha elaborat un itinerari per a fer a peu, tot seguint les ribes del riu i un altre per recórrer amb BTT. S’acompanyen d’un fulletó informatiu.
Cada any es realitza un Aplec a la zona de Palol Sabaldòria. S’hi arriba caminant, tot seguint el riu, des de la Font de Cant Massanet.
També s’acostumen a fer matinals de neteja, i excursions a altres zones d’interès natural.
Són molts els projectes que es volen portar a terme. Alguns d’ells estan a punt d’ésser assolits.
Però encara queda molt per fer. Una de les nostres grans ambicions és expandir-nos, perquè un riu sempre s’ha d’entendre en la totalitat del seu curs.

Bibliografia utilitzada

- Associació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria de Vilafant. Itinerari per les ribes del Manol. Caja de Ahorros del Mediterràneo i Ajuntament de Vilafant.(Fulletó informatiu)

- Bernils,JM.1997. Vilafant, Quaderns de la Revista de Girona.Diputació de Girona/Caixa de Girona. Girona.

- Bolós, O. i Masalles, RM. 1983. Mapa de Vegetació de Catalunya. Escala 1 :50.000 . Full nº33 Banyoles. Generalitat de Catalunya. D.A.R.P. Barcelona.

- Bolós, O. et al. 1993. Flora Manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A, Barcelona.

- Conesa J.A. 1997. Tipologia de la vegetació : anàlisi i caracterització. Universitat de Lleida. Lleida.

- Folch, R. 1986. La Vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona

- Folch, R (Director).1988-1989. Història natural dels Països Catalans. Volums 6 (Plantes superiors) , 7 (Vegetació) i 13 (Amfibis, rèptils i mamífers) Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

- ICC. Ortofotomapa de Catalunya. 1991. Escala 1 :5000. Institut cartogràfic de Catalunya . Barcelona.

- Palomeras, E. (1999). Cartografia de la vegetació de les vores del riu Manol al seu pas per Vilafant.(Treball de recerca)

- Peterson, R. Et al. (1991). Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega. Barcelona.

Bibliografia recomanada

- Ajuntament de Vilafant.(1998-99). Pla General d’Ordenació Urbanística.

- Medi Ambient. Espai Natural dels Estanyols de Mas Margall. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi ambient.(Fulletó informatiu).

- Saurí, D. et al (1996). Les auditories ambientals a petites escales: una aplicació a la conca del Daró. Ajuntament de la Bisbal, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

- Savage, A et al. 1991. Projecte de restauració de la gravera de “Mas Margall” Avinyonet de Puigventós. Arquitectura del Paisatge. Barcelona.

- Valls, J & Palomeras, E. Natura i Gastronomia. (2001). Ajuntament de Vilafant.