Vilafant ha crescut molt en els darrers vint anys, sobretot en les urbanitzacions de l'Arengada, el Camp dels Enginyers, les Closes d'en Clarà i les Forques. Totes elles són urbanitzacions contigües a espais residencials de Figueres, i tot això ha fet que aquest municipi, amb anterioritat de caràcter agrícola i industrial, hagi esdevingut més residencial i per tant amb una demanda de serveis molt diferent. Aquesta nova població és, sobretot, de famílies joves, amb un estil de vida disposat a seguir les consignes de l'esport, la participació ciutadana, exigent en quant a la qualitat dels serveis públics alhora que agraïda pels actes populars o actuacions que potencien els recursos del poble.

On és Vilafant?
Vilafant

El Parc del Manol

 

 

 

 

 

 

 

 



Podríem parlar, doncs, de dues línies principals d’actuació:

a- Fomentar el teixit social, la participació, la relació, l'intercanvi, en definitiva la comunicació.

b- Vertebrar un planejament territorial, uns plans urbanístics que permeti acollir els equipaments que són necessaris per satisfer els diferents estils de vida de la població, alhora preservar, integrar i recuperar els valors patrimonials del terme.

En aquest darrer sentit cal assegurar una reserva de territori prou ampli i significatiu, per tal de no perdre la personalitat de poble, d'aquest poble veí a la ciutat de Figueres, de terme gran, generós en conreus de gra i de turons amables colgats de velles oliveres i insignes masos; també de foscos alzinars entre camps o en rieres seques, i per lligar aquest bell paisatge mediterrani enquadrat dins els límits de la plana empordanesa, hi tenim tot el conjunt de camins de carro que, tal com sinuoses artèries, menen del camp al poble o del mas a la Vila.

Ja només per acabar aquesta visió bàsica, tanmateix reduïda per la modernitat de les carreteres, autovies i moltes línies elèctriques que competeixen amb els pins esparsos però significatius de Vilafant, tenim en aquest complet municipi un tresor vital, un espai poc alterat on les forces de la natura encara hi esclaten, any rera any, sense massa opressió o domesticació, és la franja que abraça la llera del Manol.

Aquesta franja de Manol, d'uns quatre quilòmetres de llarg per més de cent metres d'amplada, va ser, fins els anys seixanta, el racó amable de la gent del poble: prop del Manol hi creixien els cuidats horts, en els gorgs de Manol els joves es regalaven de jocs els càlids dies d'estiu. També era on les dones feien safareig mentre seguien amb la feixuga bugada, o bé, on poc metres riu amunt, l'home tot llençant l'enfila arreplegava barbs i bagres per fer-ne un berenar-sopar en aquells temps sense soroll, ni fressa d'autopista; on només les campanades, o les anades i tornades dels treballadors de la bòbila pel camí de Manol feien entendre que el temps passava.

Temps de feina diària coent rajols, traient sorra del riu, cuidant la terra i recollint els seus fruits, però, també, temps de festa amb rialles d'estiu a la Timba o a la Gorga dels Figuerencs, o a les animades i juvenils passejades de tarda i vespre, com la d'aquell grup que trescant per la passera de Manol enfilava cap a Festa Major de Santa Llogaia, o d'aquella altra tarda, de Fira a Figueres, on la tramuntana empenyia el grup i a batzegades els feia anar, de recés en recés, pels marges d'espinavesses i garrics, que el camí de Figueres oferia fins passat l'Arengada.

Recordant un passat recent, i amb la intenció de no perdre el potencial que encara avui existeix, es veu la necessitat de planejar una estratègia de valorització i protecció del patrimoni natural i cultural de municipi, alhora, també, es tracta de donar arrels als nouvinguts.Cal redescobrir el patrimoni que hi ha, preparar-lo per a ser viscut, après, gaudit, ser estimat, és a dir, facilitar que aquest bé públic sigui incorporat als referents íntims de cadascun dels veïns. Si s'aconsegueix, produirem sentiments positius i dotarem a tots els ciutadans del noble orgull de pertànyer a aquest espai i a n'aquesta rica i diversa comunitat de Vilafant. És així com cal avançar en termes de qualitat de vida cercant, no tant el guany del creixement pel creixement, com l'equilibri entre desenvolupament i la conservació. Només així és pot caminar vers la sostenibilitat, en aquest cas, del territori.

Coherents amb aquestes idees ara esmentades, l’Associació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria fa temps que treballa en la recuperació, redescoberta i valorització d'un tram de Manol, el que va de la Font de Can Massanet fins al pont de Santa Llogaia, lligant-lo estretament amb Palol Sabaldòria.

Valors

Paisatgístics:
Existeix un equilibri paisatgístic entre la residència creixent i el patrimoni secular que dóna el caràcter, la singularitat, la personalitat al municipi; aquesta amabilitat és el que busca l'urbanista i el que el ciutadà valora sense adonar-se'n massa. La valorització en aquest sentit, ampli i integrador, permet que tota la resta del municipi se'n beneficií.
El conservar paisatges autòctons és el que dóna singularitat al lloc i és així, defugint els ajardinaments artificiosos, com aconseguim mantenir l’encuny propi del territori.

Estètics:
Considerant que els valors estètics depenen, en gran mesura, de la percepció dels observadors podem dir que aquí és una reserva de sensacions i emocions en aquest aspecte.
La simple vivència o observació d'espais - rurals i naturals - encalmats i equilibrats en contraposició als que el visitant d'avui dia es troba en el seu quotidià -normalment definit pel neguit, el tràfec o l'artifici- fa que es doni un gaudi senzill i ple, en molts casos sorprenentment novedós, d'altres amb un gust de forta enyorança. Aquest gaudi es troba augmentat si el territori presenta una alternança còmoda d'espais dominats i dominants, així com una amplia diversitat de gea, flora i fauna; aquestes possibilitats les té el Parc del Manol.
Considerant el conjunt de les percepcions suara esmentades i el gaudi corresponent com si fos un acolorit mosaic que el pas de les estacions transforma en un bell calidoscopi, ens porta a parlar d'un alt valor estètic tant del calidoscopi en sí com de les múltiples peces que l'integren.

Botànics:
Tractant-se d'un espai natural i rural de la mediterrània, amb una variada geografia i en una comarca amb unes precipitacions de més de 800 litres a l’any no cal dir que estem en una zona de gran diversitat botànica, des del tendre bosc de ribera fins als més eixuts olivets, passant per l'alzinar madur, les plantes ruderals a peu de camí, els bolets o els mateixos horts i camps de secà.

Faunístics:
Al parc del Manol els animals hi són presents en gran varietat, a milions els invertebrats, a milers els vertebrats, i d'aquest gran grup a més dels peixos, sobresurten els ocells i els mamífers, sense deixar-nos els amfibis i els rèptils. Alguns d'ells són difícils d'observar (la geneta, la mustela, l'oriol), d'altres són més senzills de sorprendre, com per exemple sargantanes, llangardaixos, gripaus, carpes, garses, abellarols, bernats, ànecs, ...

Històrics:
Evidentment el territori del Parc de Manol, situat enmig d'una plana rica agrícolament, prop del centre de la comarca, solcat per un riu amb penya-segats, va ser, ha estat i és especialment cobejat per l'home, i com a tal ens ha deixat nombroses restes històriques, algunes d'elles de gran valor; des de les restes ibèriques, romàniques, medievals, noucentistes i fins i tot d'arqueologia industrial com la bòbila d'en Soler.

Pedagògics:
Aquest espai amb tots els valors fins ara apuntats, presenta un altre valor: el de ser un bon laboratori a l'aire lliure per ésser usat per milers d'escolars que s'hi poden atansar amb una tranquil·la passejada. Pensem que a menys d'una hora hi trobem els centres escolars de primària i secundària de Vilafant, Santa Llogaia i Figueres. A més a més d'aquests centres de formació reglada cal afegir-hi tots els esplais, agrupaments, i altres col·lectius que també hi poden trobar una excusa per aprendre, conèixer, o introduir-se en aquest racó tant valuós que tenen prop de casa.

De lleure:
El lleure, és un valor evident, un lloc d'encalmar-se, de passejar, fer-la petar, de tardes familiars, de matins frescals resseguint el camí del riu, però també l'espai on realitzar esports tous com el footing, la BTT de passeig, la pesca sense mort,... No hi oblidem les berenades, els jocs d'amagar, o altres activitats més íntimes com el llegir, el dibuixar, pintar,...


Impactes ambientals en l'actualitat

  1. Abocaments de deixalles vegetals dels horts.
  2. Abocaments de deixalles de plàstic, goma, electrodomèstics, mobles vells i ferralla de procedència domèstica.
  3. Abocaments de runes de petites obres,...
  4. Abocaments d'olis minerals produïts pels canvis d'olis de cotxe.
  5. Abocaments, aigües amunt, de purins i aigües negres urbanes.
  6. Grans concentracions de pneumàtics, totalment il·legals, que queden escampats per la llera durant les Manolades.
  7. Extraccions d'aigua directament del riu.
  8. Impacte sonor de l'autopista (fins a 300 m).
  9. Remenament i extracció d'àrids (normalment de caràcter domèstic), tot i que hi ha en projecte l’extracció de 133.378 m3 d’àrids a la zona de policia del riu Manol, al marge esquerre, al paratge anomenat Camps del Molí i del Manol. De moment aquesta obra resta aturada.
  10. Impacte de les moltes línies elèctriques tant a nivell visual com en relació a la fauna ornítica.
  11. Caça descontrolada (a la zona de seguretat de la llera del riu i prop de les cases).
  12. L’excessiu ús d'herbicides, pesticides i adobs artificials.
  13. Reforestació amb espècies no autòctones.
  14. Materials estèticament inadequats en les tanques i separacions dels horts.
  15. Trànsit de cotxes i motoretes per camins i llocs privats o no preparats.
  16. Pous al descobert que suposen un perill.


Actuacions i projectes portats a terme

  1. Itinerari bàsic per fer a peu.
  2. Itinerari BTT.
  3. Eliminació dels impactes visuals (neteges, podes i tales).
  4. Col·locació de dos cartells informatius (un situat al costa de la riera d’en Serra, davant de l’Ajuntament, i l’altre sota el pont de l’Autopista A-7, proper al passallís de la carretera que porta a Borrassà).
  5. Mobiliari avançat de parc municipal: bancs i papereres.
  6. Plantació d’arbres a l’antic abocador del Manol, restaurat com a zona d’aparcament.
  7. Col·locació de passeres de fusta per poder travessar el riu sense dificultats.
  8. Edició periòdica d’un butlletí informatiu que s’envia als socis.
  9. Organització, any rera any, de l’Aplec del Manol i Palol Sabaldòria.
  10. Realització anual de l’Assemblea general de socis, amb actuació musical de cloenda.
  11. Col·laboració amb el C.C.E en l’organització d’una Gimcana infantil per la Festa Major de Sant Cebrià.
  12. Creació d’un grup de Projecte Rius que s’encarrega de mostrejar i recollir dades, dues vegades l’any.
  13. Organització de xerrades, relacionades amb el medi ambient, la sostenibilitat i altres aspectes de natura.
    Organització de diverses sortides, ja sigui per la conca del Manol o per altres zones d’interès natural.
  14. Denúncia dels abocaments il·legals.
  15. Presentació d’al·legacions a les diferents administracions, juntament amb la IAEDEN, per tal d’aturar la gravera projectada al paratge anomenat Camps del Molí i del Manol.
  16. Negociacions amb l’Ajuntament perquè els tècnics en jardineria, s’encarreguin del manteniment de l’itinerari.
  17. Creació d’un Punt d’informació, situat físicament a l’Ajuntament, amb un telèfon obert al públic de dilluns a divendres de 10h a 13h (667.53.45.48), una pàgina web informativa, i un e-mail (amicsmanol@hotmail.com)
  18. Elaboració del material didàctic: Descobrir el Manol, destinat a alumnes de Cicle Superior de primària.

Actuacions i projectes de futur

  1. Infrastructura avançada (construcció de miradors, aguaits o observatoris; col·locació de pantalles vegetals a la zona de l’autopista; creació d’un espai amb taules i bancs, com a lloc de repòs després de l’itinerari; col·locació d’una barana a la zona de la Timba, en el camí que segueix la ruta BTT).
  2. Solucionar el problema dels pous abandonats, que actualment estan oberts i suposen un perill.
  3. Solucionar el problema de caça descontrolada, amb senyalitzacions.
  4. Preservar la zona de futurs impactes
  5. Reordenació dels horts del Manol.
  6. Replantacions amb espècies autòctones, per potenciar els diferents hàbitats, i augmentar la diversitat.
  7. Rehabilitació del Mas de Palol i creació de nous aparcaments. (La rehabilitació d’aquest espai depèn, en gran mesura, del traçat definitiu del TGV.)
  8. Potenciació de l’educació ambiental, tant a nivell infantil i juvenil (creació de projectes educatius), com a nivell de la població en general (organitzant xerrades, matinals de neteja, excursions, exposicions etc.).
  9. Dinamització dels socis.
  10. Expansió de les actuacions a nivell de conca.


Problemàtica del parc fluvial

La principal problemàtica d’un parc fluvial en un tram mig o baix, és que les aigües vénen de més amunt, i al no poder controlar ni els impactes, ni la qualitat, es produeix una sensació d’impotència que cal foragitar. És per això, que des de l’Associació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria és veu clarament la necessitat de treballar a nivell de conca. Això, però, només serà possible si s’aconsegueix augmentar el nombre de socis actius.
La nostra comarca té actualment molts problemes sorgits per la manca de planificació i en benefici d’uns pocs especuladors sense cap sensibilitat vers el territori. Cal unió i col·laboració entre tots els ens possibles, per aconseguir un desenvolupament social, ambiental i econòmic que mantingui la qualitat de vida i de territori.