Vilafant ha crescut molt en els darrers vint anys, sobretot en les urbanitzacions de l'Arengada, el Camp dels Enginyers, les Closes d'en Clarà i les Forques. Totes elles són urbanitzacions contigües a espais residencials de Figueres, i tot això ha fet que aquest municipi, amb anterioritat de caràcter agrícola i industrial, hagi esdevingut més residencial i per tant amb una demanda de serveis molt diferent. Aquesta nova població és, sobretot, de famílies joves, amb un estil de vida disposat a seguir les consignes de l'esport, la participació ciutadana, exigent en quant a la qualitat dels serveis públics alhora que agraïda pels actes populars o actuacions que potencien els recursos del poble.

El Parc del Manol
Podríem parlar, doncs, de dues línies principals d’actuació:
a- Fomentar el teixit social, la participació, la relació, l'intercanvi, en definitiva la comunicació.
b- Vertebrar un planejament territorial, uns plans urbanístics que permeti acollir els equipaments que són necessaris per satisfer els diferents estils de vida de la població, alhora preservar, integrar i recuperar els valors patrimonials del terme.
En aquest darrer sentit cal assegurar una reserva de territori prou ampli i significatiu, per tal de no perdre la personalitat de poble, d'aquest poble veí a la ciutat de Figueres, de terme gran, generós en conreus de gra i de turons amables colgats de velles oliveres i insignes masos; també de foscos alzinars entre camps o en rieres seques, i per lligar aquest bell paisatge mediterrani enquadrat dins els límits de la plana empordanesa, hi tenim tot el conjunt de camins de carro que, tal com sinuoses artèries, menen del camp al poble o del mas a la Vila.
Ja només per acabar aquesta visió bàsica, tanmateix reduïda per la modernitat de les carreteres, autovies i moltes línies elèctriques que competeixen amb els pins esparsos però significatius de Vilafant, tenim en aquest complet municipi un tresor vital, un espai poc alterat on les forces de la natura encara hi esclaten, any rera any, sense massa opressió o domesticació, és la franja que abraça la llera del Manol.
Aquesta franja de Manol, d'uns quatre quilòmetres de llarg per més de cent metres d'amplada, va ser, fins els anys seixanta, el racó amable de la gent del poble: prop del Manol hi creixien els cuidats horts, en els gorgs de Manol els joves es regalaven de jocs els càlids dies d'estiu. També era on les dones feien safareig mentre seguien amb la feixuga bugada, o bé, on poc metres riu amunt, l'home tot llençant l'enfila arreplegava barbs i bagres per fer-ne un berenar-sopar en aquells temps sense soroll, ni fressa d'autopista; on només les campanades, o les anades i tornades dels treballadors de la bòbila pel camí de Manol feien entendre que el temps passava.
![]() |
Temps de feina diària coent rajols, traient sorra del riu, cuidant la terra i recollint els seus fruits, però, també, temps de festa amb rialles d'estiu a la Timba o a la Gorga dels Figuerencs, o a les animades i juvenils passejades de tarda i vespre, com la d'aquell grup que trescant per la passera de Manol enfilava cap a Festa Major de Santa Llogaia, o d'aquella altra tarda, de Fira a Figueres, on la tramuntana empenyia el grup i a batzegades els feia anar, de recés en recés, pels marges d'espinavesses i garrics, que el camí de Figueres oferia fins passat l'Arengada. |
Recordant un passat recent, i amb la intenció de no perdre el potencial que encara avui existeix, es veu la necessitat de planejar una estratègia de valorització i protecció del patrimoni natural i cultural de municipi, alhora, també, es tracta de donar arrels als nouvinguts.Cal redescobrir el patrimoni que hi ha, preparar-lo per a ser viscut, après, gaudit, ser estimat, és a dir, facilitar que aquest bé públic sigui incorporat als referents íntims de cadascun dels veïns. Si s'aconsegueix, produirem sentiments positius i dotarem a tots els ciutadans del noble orgull de pertànyer a aquest espai i a n'aquesta rica i diversa comunitat de Vilafant. És així com cal avançar en termes de qualitat de vida cercant, no tant el guany del creixement pel creixement, com l'equilibri entre desenvolupament i la conservació. Només així és pot caminar vers la sostenibilitat, en aquest cas, del territori.
Coherents amb aquestes idees ara esmentades, l’Associació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria fa temps que treballa en la recuperació, redescoberta i valorització d'un tram de Manol, el que va de la Font de Can Massanet fins al pont de Santa Llogaia, lligant-lo estretament amb Palol Sabaldòria.
Valors
Paisatgístics:
Existeix un equilibri paisatgístic entre la residència creixent
i el patrimoni secular que dóna el caràcter, la singularitat,
la personalitat al municipi; aquesta amabilitat és el que busca l'urbanista
i el que el ciutadà valora sense adonar-se'n massa. La valorització
en aquest sentit, ampli i integrador, permet que tota la resta del municipi
se'n beneficií.
El conservar paisatges autòctons és el que dóna singularitat
al lloc i és així, defugint els ajardinaments artificiosos, com
aconseguim mantenir l’encuny propi del territori.
Estètics:
Considerant que els valors estètics depenen, en gran mesura, de la percepció
dels observadors podem dir que aquí és una reserva de sensacions
i emocions en aquest aspecte.
La simple vivència o observació d'espais - rurals i naturals -
encalmats i equilibrats en contraposició als que el visitant d'avui dia
es troba en el seu quotidià -normalment definit pel neguit, el tràfec
o l'artifici- fa que es doni un gaudi senzill i ple, en molts casos sorprenentment
novedós, d'altres amb un gust de forta enyorança. Aquest gaudi
es troba augmentat si el territori presenta una alternança còmoda
d'espais dominats i dominants, així com una amplia diversitat de gea,
flora i fauna; aquestes possibilitats les té el Parc del Manol.
Considerant el conjunt de les percepcions suara esmentades i el gaudi corresponent
com si fos un acolorit mosaic que el pas de les estacions transforma en un bell
calidoscopi, ens porta a parlar d'un alt valor estètic tant del calidoscopi
en sí com de les múltiples peces que l'integren.
Botànics:
Tractant-se d'un espai natural i rural de la mediterrània, amb una variada
geografia i en una comarca amb unes precipitacions de més de 800 litres
a l’any no cal dir que estem en una zona de gran diversitat botànica,
des del tendre bosc de ribera fins als més eixuts olivets, passant per
l'alzinar madur, les plantes ruderals a peu de camí, els bolets o els
mateixos horts i camps de secà.
Faunístics:
Al parc del Manol els animals hi són presents en gran varietat, a milions
els invertebrats, a milers els vertebrats, i d'aquest gran grup a més
dels peixos, sobresurten els ocells i els mamífers, sense deixar-nos
els amfibis i els rèptils. Alguns d'ells són difícils d'observar
(la geneta, la mustela, l'oriol), d'altres són més senzills de
sorprendre, com per exemple sargantanes, llangardaixos, gripaus, carpes, garses,
abellarols, bernats, ànecs, ...
Històrics:
Evidentment el territori del Parc de Manol, situat enmig d'una plana rica agrícolament,
prop del centre de la comarca, solcat per un riu amb penya-segats, va ser, ha
estat i és especialment cobejat per l'home, i com a tal ens ha deixat
nombroses restes històriques, algunes d'elles de gran valor; des de les
restes ibèriques, romàniques, medievals, noucentistes i fins i
tot d'arqueologia industrial com la bòbila d'en Soler.
Pedagògics:
Aquest espai amb tots els valors fins ara apuntats, presenta un altre valor:
el de ser un bon laboratori a l'aire lliure per ésser usat per milers
d'escolars que s'hi poden atansar amb una tranquil·la passejada. Pensem
que a menys d'una hora hi trobem els centres escolars de primària i secundària
de Vilafant, Santa Llogaia i Figueres. A més a més d'aquests centres
de formació reglada cal afegir-hi tots els esplais, agrupaments, i altres
col·lectius que també hi poden trobar una excusa per aprendre,
conèixer, o introduir-se en aquest racó tant valuós que
tenen prop de casa.
De lleure:
El lleure, és un valor evident, un lloc d'encalmar-se, de passejar, fer-la
petar, de tardes familiars, de matins frescals resseguint el camí del
riu, però també l'espai on realitzar esports tous com el footing,
la BTT de passeig, la pesca sense mort,... No hi oblidem les berenades, els
jocs d'amagar, o altres activitats més íntimes com el llegir,
el dibuixar, pintar,...
Impactes ambientals en l'actualitat
Actuacions i projectes portats a terme
Actuacions i projectes de futur
Problemàtica del parc fluvial
La principal problemàtica d’un parc fluvial en un tram mig o baix,
és que les aigües vénen de més amunt, i al no poder
controlar ni els impactes, ni la qualitat, es produeix una sensació d’impotència
que cal foragitar. És per això, que des de l’Associació
d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria és veu clarament la
necessitat de treballar a nivell de conca. Això, però, només
serà possible si s’aconsegueix augmentar el nombre de socis actius.
La nostra comarca té actualment molts problemes sorgits per la manca
de planificació i en benefici d’uns pocs especuladors sense cap
sensibilitat vers el territori. Cal unió i col·laboració
entre tots els ens possibles, per aconseguir un desenvolupament social, ambiental
i econòmic que mantingui la qualitat de vida i de territori.