La sardana al
nostre poble:
La primera sardana dedicada al nostre poble va ser estrenada pel Cor de Vilafant l'any 1872. L’emotiu poema de la lletra fou publicat, per primera vegada, al programa que el Centre de Cultura i Esbarjo oferí als seus socis l’any de la seva inauguració (1929) i per segona vegada, en motiu del 50è aniversari de l'esmentada entitat.
La música, que era del gran mestre Pep Ventura, es creia perduda. No fou fins a la tardor de l’any 2001 que el Sr. Pere Font, de Sant Cugat del Vallès, es posà en contacte amb l’equip del programa Esclat de Tenora per comunicar-los que consultant les partitures de l’arxiu de l’Orfeó Català, mentre realitzava els seus estudis, havia trobat una partitura que portava el nom de Sardana dels Rajolers.
Uniren la música amb la lletra i l’encaix fou perfecte. La partitura de l’Orfeó Català està escrita per a dos tibles, dues tenores, dues trompetes, dos trombons, un flabiol i un baix. el Quartet Muixeranga va cantar-ne una versió a quatre veus durant el Concert de Sant Esteve de 2001. Actualment es troba en mans del compositor Lluís Albert de l’Escala, que intentarà arranjar-la per a cobla actual.
"Alegria
rajolers, desterrem nostra tristor ;
alegria rajolers, desterrem nostra tristor,
que aquests raigs de calor d'estiu són els postrers.
El sol ardent que us torrava
i que us feia suar sang
a la bassa traient fang,
la seva virtut acaba.
Ja els tenim apilonats,
rajola teules i mahons,
de nostres mans fabricats.
Carretó, motlla i cabasses,
corba, gàrguil i xaval
reposen en el portal ;
i hem deixat secar les basses.
Ja us esperem les mullers,
amb tot el deliri i gana
de ballar-ne una sardana
que s`en diu dels rajolers."
Cronològicament la segona sardana es tracta de l'obra de Carles Comas. És una de les sardanes més conegudes d'aquest músic de Portbou que estava vinculat al poble de Vilafant perquè la seva mare n'era filla i ell hi tenia amics (els de Can Barraca i el senyor Tomàs Ginjaume). La sardana ( composada l’any 1926) estava enregistrada en un disc perdut durant la guerra. La lletra és del senyor Alfons Puig i fou publicada en dos programes de la Festa del Centre de Cultura i Esbarjo (el de 1953 i el de 1979). Actualment es disposa de dos enregistraments en directa d'aquesta sardana : un realitzat per la cobla Miramar sota la direcció de Jaume Cristau i l'atre (de l’any 1996) a càrrec de la cobla Ciutat de Girona.
"Dansem minyons
al toc de la sardana
Cantem a cor, aires de l`Empordà
La cobla ja notes desgrana
És festa i el poble la vol celebrar.
¿Sents el tiple com refila
irradiant clares remors
La tenora con s`enfila
Amarada de lleus tristors ?
Jovent anem a Vilafant depressa
Que és festa major
Les noies d`alegria el cor els vessa
Paraules d`amor.
Camí de la font enamorats
Al tard van tots dos sols
Tremolosos i gairebé sense pols
El llavi clos i els ulls negats.
Per tot il.lusions que escampa el vent
Petons, plors, desmais, planys
Esclats de flor, somriure franc dels seus pocs anys
I en els esguards esllanguiment
Mireu-lo !
Amb el Manol gairebé aixut
País on recordo haver viscut
Els meus millors temps de joventut.
I ara els anys van passant
I el món encara em mig somriu,
Les cendres del record guarden caliu
Quan torno a VILAFANT , a VILAFANT."
La tercera sardana correspon mestre M. Bertràn i Pujol, director als concerts de música clàssica de la Gran Orquestra "Florida" de Barcelona, i gran admirador de Vilafant . Aquesta composició fou interpretada per la cobla "La Principal de la Bisbal ", durant la sardana de vermut del dia 16 de setembre de l’any 1952. La lletra fou publicada al programa de Festes del Centre de cultura i Esbarjo de l’any 1979. Actualment es disposa d'una gavació en directa de l’any 1996 feta per la cobla Ciutat de Girona.
"Vilafant, prop
de Figueres,
xic poblet, xamós i gai,
és ell la joia més preuada
que s`obira en tot l`espai.
Té una font que sempre raja :
la de can Massanet.
Son doll d`aigua fresca i clara
és cançó que plora
mentre a la seva vora
donzelles i riuen
en un somni d`amor.Font aimada
tu has estat mon enyor.
Quin encís el teu, doll d`aigua beneïda.
Paradís ! Què tens que em fas feliç.
Jo iré cercant pressós calmar el meu neguit
i la pau retrobaré per esperit.
Anem donç cap a can Massanet
que a baix l`alzina hi ha la font
fruirem de l`oratge com respon
fent l`aire més pur i net.
El cor ja em salta ple de goig,
de tu bonica estic enamorat,
el cel en posta és ben roig,
quin somni tan daurat !
Estimada mira’m fit a fit
que jo em sadolli en els teus ulls.
Recolza’t dolça en el meu pit
deixant que t`acaroni els rulls.
Recorda sempre on hem
vingut
gosant les hores dolces a plaert,
no cessis mai ton cant volgut,
font de can Massanet."
La quarta sardana dedicada al nostre poble, EL JARDÍ DE VILAFANT, és una obra de Jaume Cristau que fou estrenada al Centre de Cultura i Esbarjo el dia 9 d'abril de 1990 durant els actes de la Festa d'Elecció de la Pubilla, a càrrec de la cobla Miramar. En principi és una obra que no té lletra. L`enregistrament en directe del qual es disposa correspon al realitzat el dia de l`estrena.
PUBILLA DE VILAFANT , és la primera sardana del jove
compositor Narcís Palomeras Rovira,
que després de representar el seu poble com a hereu durant un any, decideix
dedicar una sardana a l’Eva Belda Quer, la pubilla que l’ha acompanyat durant
tot aquest temps. Aquesta obra fou entregada a un representant de l’Ajuntament
de Vilafant durant els actes de l’elecció de la Pubilla i l’Hereu 2000. Encara
no ha sigut estrenada.
TERRA DE RAJOLERS, és la primera sardana del jove compositor Sergi Palomeras Ferran, un vilafantenc que va decidir batejar la seva obra amb la tradició del nostre poble. Aquesta sardana va ser finalista al III Concurs per a Joves Compositors, organitzat a Blanes el 25 de novembre de l’any 2000. Actualment se’n conserva una gravació en directa interpretada per la Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes.
La darrera Sardana dedicada al nostre Poble de Vilafant és El Gorg Blau de Joan Escapa, estrenada per la Principal de Vilafant
durant la Setmana Cultural de 2001.
CANÇONS I VERSOS DEDICATS AL POBLE DE VILAFANT
LA FONT DE
VILAFANT és un vers d`Agustí Bernaus que es va
popularitzar moltíssim gràcies a l`espai "Versos diversos" D`el Matí
de Catalunya Ràdio.Aquesta poesia ha sigut musicalitzada i interpretada per Celdoni
Fonoll.
LA FONT DE VILAFANT
"A Vilafant
fant una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros que han fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.
El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt."
La cançó VILAFANT MARE DE POBLES va ser realitzada i interpretada per un grup d`amics i amigues que anàvem al Casal Municipal d`estiu de l’any 1988. Es troba en el "Cançoner del Casal d`estiu de Vilafant 1996".
|
|
|
|
VILAFANT MARE DE
POBLES
"En el món hi
ha grans ciutats
que ja les coneix tothom
New YorK, Londres,París,
Barcelona i Estocolm.
Però entre Besalú i Figueres
Baixant per la plana gran
turons voltats d`oliveres
hi ha el poble de Vilafant
-Vilafant mare de
pobles
qui et coneix t`ha d`estimar
Vilafant mare de pobles
la més guay de l`Empordà-
Totes aquestes
ciutats
tenen barris importants
Manhattan , Pigoli,
i també el barri de Sants
Però nosaltres a aquí
no tenim res que envejar
Camp dels Enginyers, les Forques,
Arengades i les Closes d’en Clarà.
-Vilafant mare de
pobles (...)"