La sardana i els seus compositors:

JOSEP SERRA I JOAQUIM SERRA : Pare i fill al servei de la sardana. 

Josep Serra, va néixer a Perelada el 23 de setembre de 1874, i es pot considerar el personatge empordanès més important de l`epoca d`or de la sardana.
Dins el grup de compositors preeminents amb què compta la sardana, Josep Serra hi té un lloc destacat. Fou fundador, amb el seu germà gran Miquel , de la cobla de Perelada (1890) en la qual actuà durant 24 anys. Des de 1924 dirigí la cobla Barcelona.Instrumentista de tible (els primers anys) i després, normalment de fiscorn, és autor de més de 250 sardanes. Les seves obres comparteixen habitualment la doble condició de ser populars i de ser ben fetes. I diem habitualment perquè Serra, com tants autors, ha tingut obres desiguals, amb uns inicis d`un valor escàs i unes últimes etapes esplendoroses. Però la seva obra, en general , és excel.lent. 

Hem de fer esment de Josep Serra com un dels primers compositors a escriure música temàtica lliure per a cobla amb l`obra Present de bodes , en aquest cas una fantasia (glossa) sobre la cançó popular del mateix nom.
Menció a part mereix la seva importantíssima aportació en el camp de la composició de ballables discogràfiques. Tota una varietat de valls vuitcentistes i que Josep Serra tingué l`encert d`escriurel`s per a cobla amb instrumentació brillantíssima. S`hi apleguen valsos, polques , masurques, pasdoble i rigodons .

En sardanes, va escriure la primera als 11 anys a l`Escola de Música de Perelada, que fou batejada amb el nom de El primer piu. El seu prestigi i popularitat li van arribar l`any 1900 amb la sardana El despertar d`un somni. Altres sardanes com La pubilla empordanesa, La reina de les flors etc.. Van anar refermant la seva personalitat.

L`herència que Josep Serra ens deixà, quan morí el 14 de febrer de 1939 a Barcelona, no fou únicament la seva obra, en la que cal destacar sardanes com Delectació,Rialles i plors, Visió, Recordança, El meu gra de sorra, Follia, Records de ma terra, Íntima, Perelada,Remembrances, A cau d`orella, Encara me`n queden T`estimo, Joguina bonica , Sardana pòstuma (sardana inèdita escrita l`any 1935 i estrenada el 1949) entre moltes altres , sinó que també ens deixà un fill, Joaquim Serra que al igual que el pare, ocupa un lloc d`honor entre els compositors de sardanes. 

Joaquim Serra i Corominas va néixer a Perelada el 4 de març de 1907 .Va saber assimilar el bagatge musical del seu pare per, a partir d`aquí, crear la seva pròpia personalitat , la qual, unida a la seva capacitat creadora , a la tècnica adquirida i, naturalment , a la seva gran inspiració va oferir-nos la meravella de les seves obres. 

Estudià a l`Escola Municipal de Barcelona amb els mestres Ll.Millet, Pellicer i Morera. Posseïa un domini extrem de les possibilitats de la cobla i així publicà l`any 1957 el "Tractat d`Instrumentació" que s`ha fet imprescindible per als novells compositors. Venia el resum de les lliçons que ell donà el 1948 en el decurs del Curset d`Instrumentació per a Cobla organitzat per l`Obra del Ballet Popular. 

Entre el conjunt de la seva obra va escriure peces exemplars com les Impressions camperoles (1927) suite de la qual forma part aquesta creació sorprenent que és "La vall dels ecos" ; La fira (1928) és un esbós simfònic per a dues cobles ; Introducció i dansa (1930) és una obra per a tres cobles ; La presó de Lleida (1948) es tracta d`un poema simfònic per a dues cobles ; Puigsoliu és un poema escrit l`any de la seva mort (1957). Va escriure també peces lliures per a cobla com Els tres tambors (1926) i En Pere Gallerí glossant les cançons populars ; Dansa de fadrins (1955) petit poema i Marxa sobre motius populars catalans per a dues cobles.També va escriure música simfònica, música de cambra i ballets per a orquestra simfònica. 

També cal remarcar la seva aportació en l`enriquiment del repertori de la música dels ballets populars catalans, tant en instruments per a cobla de balls populars com en la creació de nous ballets a partir de temes tradicionals en col.laboració amb els esbarts Verdaguer i Sarrià. Així van néixer obres com La Moixiganga, La filosa de Banyoles, Ball de Gitanes del Penedès etc...
Dirigí la cobla Barcelona i n`aconseguí una qualitat gairebé insuperable.També va ser un bon pianista.Pe`ro on Joaquim Serra va demostrar la seva extraordinària vàlua va ser amb les sardanes. 

Tot i que les seves sardanes no són de caient molt ballador i tot i que no sovintejen, com caldria, en els programes dels aplecs i ls ballades, podem afirmar que Joaquim Serra fou, ja en vida , un compositor popular ,conegut, i estimat pel poble.
Caldria estudiar ben bé quines foren les causes d`aquesta popularitat . Joaquim Serra era un home molt senzill,espontani i planer. De la seva figura bonhomiosa i pacífica emanaven una gran modèstia, una integritat que no deixà mai lloc a dubtes i un somriure encomanadís i franc. Es tractava, senzillament , d`en Quimet Serra, el fill del mestre Josep Serra, de Perelada i més endavant responsable artístic de la famosa cobla "la Principal de Perelada" i més endavant responsable artístic d`una altra agrupació igualment cèlebre : la cobla "Barcelona".

 El poble aprengué aviat a valorar els fruits de la prodigiosa alquímia musical que Joaquim Serra elaborava de forma pacient, sense demanar mai res a canvi. La conexió directa públic-compositor es produí de bell antuvi, per la senzilla raó que Joaquim Serra mai no renuncià a les arrels autòctones que constitueixen el suport bàsic de la seva obra.
I tot i que el llenguatge musical fos complex, dens i enlairat, el seu missatge esdevenia entenedor per a tots.

Per això la seva mort ,que va tenir lloc a Barcelona el 17 de novembre de 1957, suscità un fort ressò a tots els indrets del País on existia un nucli sardanista , per petit que aquest fos. No ens ha de sorprendre, doncs, que aquell poble que tant estimà al mestre Joaquim Serra i que tantes vegades s`embadalí i sommià tot escoltant les seves sardanes - les més perfectes i inspirades que jamai s`hagin pogut escriure- no ens ha de sorprendre, doncs, que aquell poble cerqués un procediment per tal de mantenir encesa la flama del record de l`enyorat Quimet Serra. El sardanista no en tenia prou amb l`obra que ens havia llegat el mestre i la possibilitat d`escoltar-la i ballar-la tant sovint com pogués. Calia fer quelcom més per tal de consevar-la ben viva i patent en la memòria de tots la figura irrepetible del mestre Serra. Per això nasqué el premi "Joaquim Serra" l`any 1958.
Joaquim Serra havia tingut accés a una formació musical molt completa i , en conseqüència, la seva obra no havia estat concebuda per a suscitar efectes immediats i efímers, sinó per a esdevenir immortal.

BIBLIOGRAFIA :

Llibres :
-C.Riera et al. Diccionari d`autors sardanistes.1990. Ed. SOM (Revista de Cultura Popular de Catalunya) Girona.

Altres
- Caràtula del disc Premis Joaquim Serra 1977. Discophon STER.129