La sardana i els seus compositors:

L'ÈPOCA D`OR DE LA SARDANA : ENRIC MORERA 

Si bé l`últim dia parlàvem del pare de la sardana ( tal i com avui la coneixem) :el gran Pep Ventura ,ara entrem ja en una nova època caracteritzada per tres punts que cal tenir en compte :

l`adopció definitiva de melodies populars o originals
la fixació en onze del nombre de músics que integren la cobla
i la victòria , total i definitiva , de la sardana llarga.

L`època d`or de la sardana l`obren de bat a bat , En Josep Serra a l`Empordà i N`Enric Morera, a Barcelona. I és justament la vida i l`obra d`aquest últim el que avui ens disposem a descobrir.
Enric Morera i Viura va néixer a Barcelona el 22 de maig de 1865 . Ja de petit es traslladà amb els seus pares a Buenos Aires i després a Córdoba d`Argentina. L`any 1833, als 18 anys, arriba a Catalunya , però passats dos anys se`n torna cap a Amèrica. Així doncs, va realitzar els seus primers estudis musicals fora del país , estudis que va continuar a Barcelona , l`Argentina i Brusel.les, des d`on va venir l`any 1893, amb una preparació musical excelent , però amb un concepte musical d`avantguarda que quedava molt bé al seu caràcter enèrgic i també intransigent en les seves conviccions. Morera refusà Schuman i Mozart ; admirà Bach ; idolatrà Wagner ; preferí Guevaert, Borodin i Rimskij-korsakov als clàssics ; es barallà amb Pedrell ; devaluà Lluís Millet ; censurà Nicolau ... i així es construí un ambient hostil que hagué d`afrontar en moltes èpoques de la seva vida artística. 

Se'l pot considerar com a prototipus d`autor racial ; entre les moltes qualitats que tenen les seves sardanes potser sigui aquesta la meva significtiva . Morera escriví la seva primera sardana : -Enyorança- l`any 1901 (a l`edat de 36 anys)quan la seva fama com a músic era reconeguda fins i tot fora del país. No obstant això , aquells mèrits potser no l`haurien portat a la posterioritat amb la facilitat que ho feren les seves sardanes , particularitat que sembla que més d`una vegada enutjava el gran autor.

Pot calcular-se que un 50% , aproximadament, de les seves sardanes han aconseguit plena popularitat , és un percentatge molt elevat i poques vegades assolit. Les sardanes de Morera, seques i melodioses, sentimentals , i vibrants, religioses i festives, s`han guanyat l`estima del poble català , que s`enardeix amb La Santa Espina,s'entusiasme amb Serra Amunt , juga amb Mainada, resa Davant la Verge, estima amb L`Amor perdut, fa gresca amb La nit de l`amor... 

Conreà tot tipus de música i treballà intensament en el cant coral .Se li calculen unes 800 obres entre òpera, teatre líric, música simfònica , religiosa, coral , instrumental i sardanes, a part de múltiples harmonitzacions de cançons populars catalanes . Destacà també com a pedagog , especialment d`una generació de compositors de sardanes importants , escrivint obres sobre teoria musical. 

Algunes de les seves sardanes foren instrumentades pels seus dixebles i molt especialment per Josep Blanch i Reynalt. Morera va morir a Barcelona el 1942, i als vint-i-cinc anys de la seva mort , el concurs musical de Girona 1967, premià la sardana pòstuma de Morera Les voltes de Girona , però val a dir que la seva identitat s`acceptà amb un cert escepticisme . Més tard però, se'n sabé la veritat : es tractà d`una sardana inèdita de Morera , trobada en versió per a piano i titulada Estelada.

Enric Morera havia respirat de l`alè de Clavé i va voler ser el seu cotinuador amb una quantitat de cultura i tècnica musical que en relació a aquest segon, acusaven una distància enorme a favor del primer. A més , Morera posseïa foc en tot el seu ser i entusiasme, segons una frase d`Amadeus Vives "és la sal de l`ànima". Ja de gran, en una audició improvisada de la " Catalunya Nova", fundada per a ell, es barrejà entre els cantors i anònimament enmig de la massa, dirigits tots per un mestre senzill , uní la seva veu a les altres. La seva passió expressada en el cant i en el gest és una cosa difícil d`oblidar. Segurament degut a les diferents circumstàncies , no va aconseguir superar a Clavé i Ventura que eren, simplement, intuitius. A Morera li feia nosa la "saviesa" que donava llibertat total a la inpiració fresca que ens complau quan escoltem la música dels altres dos autors. 

Quan Morera ens deixà l`11 de març de 1942, la pèrdua d`un gran músic i d`un gran català trencà el cor dels qui estimaven la seva música :

EN LA MORT D`ENRIC MORERA

"Tot l`esperit d`un poble fort
i tràgic, alça, per penyora,
tota la cobla en descohort,
i trenca el plor, davant la mort,
el sentiment de la tenora"

Pere Ribot.

BIBLIOGRAFIA :

Llibres :
-J.Miracle.Llibre de la Sardana.1964 (2º edició).Ed. Gràfiques Diamant , Barcelona.
-C.Riera et al. Diccionari d`autors sardanistes. 1990. Ed. SOM (Revista de Cultura Popular de Catalunya) Girona.

Altres :
-"Carnet del sardanista" nº 242